HISTÒRIA

HISTÒRIA DELS JOCS FLORALS DE SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

La Renaixença, el moviment cultural més important que ha viscut Catalunya en els darrers segles, va afavorir l’arribada de la cultura i l’art a totes les viles. L’arquitectura esdevingué símbol d’aquesta nova època. La música, els Cors de Clavé i les agrupacions corals van ajudar a recuperar les melodies populars. El teatre va arribar als escenaris de barri i la literatura va entrar a les cases. El 1859 els Jocs Florals de Barcelona es van reinstaurar, quatre-cents anys després de la seva darrera celebració, gràcies a la iniciativa d’Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer.


Jacint Laporta

Divuit anys després, uns dels membres d’aquella nova classe intel·lectual que sorgia a Barcelona i rodalies, treballaven de redactors a la revista Eco de Sans, el seu poble natal. L’Eco de Sans era una revista quinzenal d’actualitat local, cultural i social, acabada d’estrenar, que arribava a les llars santsenques cada dissabte, i que comptava amb les plomes de Jacint Laporta i Pere Riera Riquer, que decidiren, a mitjans de juliol de 1877, tirar endavant els primers Jocs Florals fora de Barcelona, a Sants, aprofitant la Festa Major de Sant Bartomeu. Així apareix a l’Eco de Sans del dia 28 de juliol de 1877:

“Esta Redacción ha acordado celebrar un certamen literario catalan el dia 24 del próximo agosto, fiesta de San Bartolomé. Tan luego como quede totalmente concluida su organización se anunciará por los periódicos de la capital. Por de pronto podemos manifestar que serán admitidos para optar á los premios todos los géneros literarios”.

Els motius reals de Laporta i Riera, d’organitzar uns Jocs Florals, que de moment eren tan sols certamen literari, els trobem a l’editorial de l’Eco de Sans del 4 d’agost.

“Certamen literario”

Se nos ocurrió que había ya llegado la hora de que nuestra fiesta mayor no se limitase en su parte parte profana á unos cuantos bailes más o menos concurridos, tuvimos presente que en todas las mayores solemnidades con que celebran sus fiestas las poblaciones mas adelantadas se da culto también a las bellas letras y á las artes, y nos decidimos á abrir un certamen público con que demostrar por mas de un concepto á los que en poco nos tienen, que Sans tiene derecho á reclamar un lugar muy distinguido entre las más importantes poblaciones de la España moderna”.


L’Ateneu de Sants

Els següents anys, els jocs florals els organitzaren entitats com l’Ateneu de Sants, entre 1878 i 1894, el Foment Català, entre 1894 i 1898, la Lliga de Contribuents, fins al 1910 o el Círcol de Sants, fins al 1923. Personatges com Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Conrad Roure, Bonaventura Bassegoda, Miquel Bleach, Ferran Aguiló o Enric Prat de la Riba hi van participar com a escriptors o com a membres del jurat.

Entre 1923 i 1932, la dictadura de Primo de Rivera els prohibí i es recuperaren amb la República durant cinc anys més, fins l’any 1937 en què la guerra acabà definitivament amb ells. No es tornaren a celebrar mai més fins avui.


La Reina dels Jocs Florals de Sants, 1920

A Hostafrancs, els Jocs Florals tingueren una primera experiència amb els jocs infantils que l’entitat Sang Nova, amb seu al carrer Vilardell, organitzà el 1902. En realitat es tractava d’un concurs de lectura i escriptura que es convertí en una festa literària dedicada a la mainada del barri, en aquell temps una populosa i urbanitzada part de la ciutat entorn de les fàbriques més importants, entre elles l’Espanya Industrial.


La guanyadora dels jocs infantils del 1902

L’any 1907, l’escriptora Carme Karr fou una de les impulsores dels Jocs Florals d’Hostafrancs, ara sí certamen poètic i en prosa i que s’entregaren el dia 13d’octubre. En aquests premis hi van concórrer autors de la talla de Joaquim Folch i Torres, Antoni Rovira i Virgili o Claudi Ametlla, i s’organitzaren al conegut local de “La Saleta”, un espai que pel nom ja podem imaginar que tenia unes dimensions no gaire folgades. Les desavinences entre l’organització i la pròpia presidenta Carme Karr van fer que no es tornessin a celebrar.

Els anys 1948 i 1949, la Comisión Oficial de Fiestas instaurà de nou uns Jocs Florals a Hostafrancs, associats a la Festa d’Homenatge a la Vellesa. Tenien un caràcter marcadament oficialista tot i que els seus impulsors foren dels hostafranquins més notables de mitjans de segle: Maria i Jordi Gol, Antoni Sau o Joan Pelegrí.


La Sala de Plens durant els Jocs Florals de 1968

Hostafrancs tornà a celebrar Jocs Florals entre el 1962 i 1974 a iniciativa d’Emili Sau, Antoni Garcia i Palacín o Josep Maria Gonzàlez-Cúber.Aquests Jocs Florals de l’Àngel Custodi s’entregaven aprofitant la Festa Major i la festivitat del patró de la barriada a la sala de Plens de l’Alcaldia. Per primera vegada, els premis tenien una dotació econòmica important. Més de quaranta mil pessetes sumaven el conjunt de premis, durant els quals s’escollien també les Reines dels Jocs Florals.

Les principals autoritats civils i militars de Barcelona assistiren durant aquests anys als Jocs Florals de l’Àngel Custodi, que l’any 1971 se celebraren al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, aprofitant el cinquè centenari de la devoció de Barcelona al Sant Àngel Custodi.


Miss Bordeta, escollida als premis de “La Floresta”

A la Bordeta, en canvi, no coneixem de l’existència de Jocs Florals durant la Festa Major.La Bordeta va esdevenir un barri densament poblat però amb una tradició festiva i cultural més escadussera que els seus barris veïns. Tanmateix, entitats com la Societat Coralla Floresta, una de les impulsores de la reinstauració dels nous Jocs Florals, amb seu precisament al carrer dels Jocs Florals, organitzà durant una colla d’anys vetllades literàries i musicals en les quals s’entregaven premis poètics i s’escollien també Miss Bordeta, que venia a ser la substituta de la Reina dels Jocs Florals.

La democràcia va incrementar el conjunt d’activitats de les Festes Majors. La llibertat va ajudar que algunes activitats prosperessin i, en canvi, altres que havien gaudit de tradició i història local, no van seguir. Ningú es va preocupar de fer-ho. Altres, també de molt tradicionals com els gegants o els castellers, van tornar a aparèixer amb força.

 

Històric Lliurament Premis

Sants, Hostafrancs i la Bordeta celebren la seva festa de les lletres 17/09/2015

 

El 17 de setembre es va celebrar el lliurament de guardons als guanyadors dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta d’enguany, en un acte institucional celebrat a l’emblemàtica sala de plens de la seu del Districte de Sants-Montjuïc. Enguany més d’una cinquantena d’obres s’han presentat en les tres categories: Flor Natural, Englatina i Viola. Amb el poema “Mariners d’aigua dolça” Oriol Solà i Prat, absent a la sala, va ser l’autor del premi de la categoria Flor Natural d’Or. El premi de l’Englatina d’Or va recaure a Joan Carles González Pujalte amb un poema referent a l’inici de la Guerra Civil “Juliol 1936”: “Teníem una veïna que, lamentablement, era vídua de guerra a qui li vaig dedicar aquest poema”, va dir. A més, González també va ser guardonat amb l’accèssit a la Flor Natural d’Or amb el poema “Cadira Buida”.

L’autor Miquel Lluís Rubio i Domingo va rebre el premi de la categoria Viola d’Or amb el poema “El renard i el raïm bord (sextina). Aquest últim, tot i no haver pogut assistir a l’entrega, també va rebre l’accèssit a l’Englatina d’Or amb el poema “La creu de Serra Gelada (Corrandes)”. Finalment, el poema “Amsterdam Central” d’Ana Basagaña Carrasco va ser atorgat amb l’accèssit a la Viola d’Or. “És el segon any que em presento i la segona vegada que surto premiada, em fa il·lusió, ja que és un gran reforç per seguir escrivint” va assegurar Basagaña qui va escriure el poema arran d’un viatge a Amsterdam.

Com ja és habitual, els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta compten amb un mantenidor que s’encarrega de fer una intervenció de caràcter acadèmic per tal de glossar els Jocs. El personatge proposat pel comitè de l’edició d’enguany dels premis va ser Joandomènec Ros i Aragonès, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, president de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2013 i rector de la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra a Prada del Conflent. “Cal recordar la tradició d’aquests Jocs i és que aquesta junt amb altres activitats han estat orígens d’aquesta renaixença, de la qual avui som hereus” comentava.

Alumnes de l’Institut Lluís Vives del barri de Sants-Badal van ser partícips de l’acte amb la lectura de dos poemes: “La Llengua Trossejada” de Frederic Rahola i Trèmols” i “Les Corrandes d’Exili” de Joan Oliver (Pere Quart). Laia Esteve i Ona Esteve van encarregar-se de recitar-los amb l’acompanyament musical al clarinet de Guillem Sedó. Amb aquesta activitat “l’alumnat posa veu a la memòria dels nostres avantpassats que van viure situacions de conflicte mitjançant una poderosa eina com és el teatre” va expressar el director de l’Institut, Agustí Rubio.

El president de la Federació d’Associacions, Entitats, Comissions d’Hostafrancs, Josep Espín va voler valorar positivament la tasca de totes les associacions “que ajuden a la defensa de la cultura i la llengua catalana, i alhora serveixen per fomentar uns valors que a vegades queden relegats”. En la mateixa línia, Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va recordar que al llarg dels últims anys “hem denunciat els diferents intents d’arraconar la nostra llengua per fer-la desaparèixer de l’ensenyament i convertir-la en una llengua d’ús exclusiu dins l’àmbit familiar”, tot i això, Erill va apuntar que “aquests intents no han acabat de reeixir i, a poc a poc, sembla que tornarem a una secessió més òptima per a la nostra llengua”.

La presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, Montserrat Ballarín, va encarregar-se d’obrir l’acte felicitant a tots els organitzadors que “fa sis anys van tenir la iniciativa a ressuscitar una de les millors tradicions catalanes que havia estat callada”. Per cloure l’acte, Jaume Asens, regidor del Districte de Sants-Montjuïc va destacar “la bona salut i la bona musculatura d’aquest barri per connectar-se amb la seva cultura, tradició i identitat” i va assegurar que “som l’únic districte que ha recuperat aquesta tradició que, en alguns casos, ve de molt lluny”.

Els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta van estar recuperats fa sis anys, després de la seva primera edició l’any 1878, per les entitats organitzadores de les festes majors dels tres barris (Federació de la Festa Major de Sants, la Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs i les entitats de la Bordeta (Comissió Baix Jocs Florals, plaça del Fènix i plaça de Súria), així com per la Societat Coral la Floresta, impulsora de l’esdeveniment, l’Associació de Comerciants de Creu Coberta i el suport del Secretariat d’Entitats. En el lliurament també hi van col•laborar la Cooperativa Abacus, Sants 3 Ràdio, l’artista de vitralls entregats als premiats com a trofeus commemoratius, Aida Navarro. L’esdeveniment anual va acabar amb la veu de tots els assistents que van cantar “Els Segadors”, l’himne nacional de Catalunya.

 

 

   

 Fotos: el3.cat

 

 

Veure Lliurament de premis dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2014

Veure Lliurament de premis dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2013

Veure Lliurament de premis dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2012

Veure Lliurament de premis dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2011

Veure Lliurament de premis dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 2010